Escèptics

El caso de los ladrones emboscados de Gerona

Posted by Juan Pablo Fuentes in General el 23/02/2006

El caso tenía todos los ingredientes para alimentar la mitología popular durante semanes, y lo consigue plenamente. Comenzó cuando empresas del entorno de Gerona comenzaron a sufrir robatorios con características curiosas. La gente comenzó a llamar a los autores “ladrones emboscados”, porque actuaban, desaparecían misteriosamente y se suponía que se escondían en campamentos que improvisaban en los bosques. Eran cuatro y, según parece, procedentes de Rumanía. Sus actuaciones eran cada vez más espectaculares y al final incluso absurdas. Tuvieron especial intensidad durante las fiestas navideñas y, después de una pausa, se repitieron en enero.

Los Mossos establecieron estrictos controles y aseguraron que tenían rodeados a los ladrones. Pero debía ser un acosamiento muy precario, porque en dos ocasiones los robatorios se producían mientras los Mossos patrullaban en la misma calle donde estaban los chalets y granjas asaltadas. Parecía evidente que los ladrones no querían sólo aumentar su botín, sino, al mismo tiempo, mofarse de los Mossos de Esquadra. Era el tema de murmuración en todas las barras de bar.

Cada robo iba acompañado de una comilona en el lugar de los hechos. Después se encontraban restos de los festines: queso, embutidos, cacahuetes, cabezas de cordero, gallinas, botellas de vino y cava, turrones. Incluso se habían comido medio ciervo que había en un camión frigorífico. Los Mossos siempre llegaban tarde, cuando ellos habían acabado los postres y se habían escondido una vez más en el bosque, como Robin Hood.

Ya no se sabía donde empezaba la ficción y acababa la realidad. Nadie quería quedarse atrás en la narración de peripecias de los emboscados. Cualquier robo, por habitual que fuera, era atribuido a los misteriosos rumaneses fugitivos.

Hubo dos detenidos: uno quedó en libertad por ser menor de edad y el otro aseguró que no formaba parte de la banda. Los jueces han comenzado a tomar declaración a la legión de afectados. Y mientrastanto, los ladrones emboscados siguen impunes.

Quizás ya estén lejos, puede que sólo existieran en la imaginación colectiva, que ha ido mezclando hechos sin relación entre si para generar una de las leyendas más populares de los últimos tiempos, muy propia de la cultura rural de las zones donde se han ido  roduciendo los robos.
Traductor: Juan Soler

Una vident aconsella el príncep Guillem sobre el seu casament

Posted by Juan Pablo Fuentes in General el 19/02/2006

Londres.- Guillem d’Anglaterra, segon en la línia de successió a la corona britànica, ha escrit a una vident, que ja havia aconsellat la seva mare, perquè li doni la seva opinió sobre si ha de casar- se amb Kate Middleton, segons el Sunday Express. 

El rotatiu publica que el fill gran de Carles ha comunicat als seus amics que el compromís amb Middleton (foto de sota), companya d’universitat, és imminent. Per això, Guillem ha escrit a la vident Rita Rogers per preguntar-li sobre l’enllaç. La resposta de la mèdium ha estat satisfactòria: Lady Di, que des que va morir apareix més als diaris que quan estava viva, aprovaria el casament. 

El Sunday Express assegura que Guillem li proposarà matrimoni a Kate durant un viatge a Escòcia. Amb la reina i la vident d’acord, ja no hi ha cap obstacle. 

El Periódico de Catalunya

El cas dels lladres emboscats de Girona

Posted by Juan Pablo Fuentes in General el 19/02/2006

El cas tenia tots els ingredients per a alimentar la mitologia popular durant setmanes, i ho aconseguí plenament. Començà quan empreses de l’entorn de Girona començaren a sofrir robatoris amb característiques curioses. La gent començà a anomenar els autors “lladres emboscats”, perquè actuaven, desapareixien misteriosament i se suposava que s’amagaven en campaments que improvisaven als boscs. Eren quatre i, segons sembla, procedents de Romania. Les seves actuacions eren cada vegada més espectaculars i al final fins i tot esvalotades i absurdes. Tingueren especial intensitat durant les festes nadalenques i, després d’una pausa, es repetiren al Gener. 

Els Mossos establiren estrictes controls i asseguraren que tenien rodejats als lladres. Però devia ser un assajament molt precari, perquè en dues ocasions els robatoris es produïren mentre els Mossos patrullaven en el mateix carrer on estaven els xalets i granges assaltats. 

Semblava evident que els lladres no volien només augmentar el seu botí, sinó, al mateix temps, mofar-se dels Mossos d´Esquadra. Era el tema de murmuració en totes les barres de bar. 

Cada robatori anava acompanyat d’una dinarot al lloc dels fets. Després es trobaven restes dels festins: formatge, embotits, cacauets, caps de xai, gallines, botelles de vi i cava, torrons. Fins i tot s’havien menjat mig cérvol que hi havia en un camió frigorífic. Els Mossos sempre arribaven tard, quan ells havien acabat les postres i s’havien amagat una vegada més al bosc, com Robin Hood. 

Ja no se sabia on començava la ficció i acabava la realitat. Ningú volia quedar-se arrere en la narració de peripècies dels emboscats. Qualsevol robatori per habitual que fóra era atribuït als misteriosos romanesos fugissers. 

Hi hagué dos detinguts: un quedà en llibertat per ser menor d’edat i l’altre assegura que no forma part de la banda. Els jutges han començat a prendre declaració a la legió d’afectats. I mentrestant, els lladres emboscats segueixen impunes. 

Potser ja estiguin lluny, potser mai existiren en un altre lloc que la imaginació col·lectiva, que ha anat mesclant fets sense relació entre si per a generar una de les llegendes més populars dels últims temps, molt pròpia de la cultura rural de les zones on s’han anat produint els robatoris.

 

Jaume Fabre. La Vanguardia