Escéptics

La història que la caiguda d’un meteorit havia provocat que molts dels habitants de Caranques a Perú havien estat atesos en presentar símptomes com a nàusees i marejos va ser una exageració.
L’objecte, no es tractava d’un meteorit convencional. Almenys per la manera en què va impactar contra la terra.
Els investigadors de la Universitat Brown, a Rhode Island, van quedar sorpresos pel cràter de 15 metres que va deixar l’objecte, ja que, en estar compost de roques, hauria d’haver-se desintegrat. Però sembla que això no va succeir i que l’objecte rocós, una vegada va travessar l’atmosfera, va continuar íntegre, aconseguint una velocitat de fins a 24.000 quilòmetres per hora abans de caure en territori peruà.
Habitualment tan sols els meteorits compostos de metall arriben prou intactes a la terra com per a fer un cràter.
Fins ara, els científics creien que els meteorits rocosos abans d’impactar a la superfície terrestre es desintegraven, per la qual cosa, com a màxim, arribaven a crear un clot. Però sembla ser que el meteorit de Perú va aconseguir mantenir-se pràcticament intacte fins a xocar amb la terra, moment en què llavors sí es va polvoritzar.
Els científics afirmen que els fragments de roca de l’objecte no es van dispersar a causa de l’alta velocitat amb la qual viatjava el meteor, que va adquirir una forma més aerodinàmica que li va permetre travessar l’atmosfera terrestre sense desintegrar-se. Així que es va mantenir intacte fins a aterrar en territori peruà.
I que dir llavors del malestar dels habitants de la comunitat de Carancas? A què es devien les migranyes, els marejos i els vòmits?
Segons els científics de la Universitat Brown, la causa dels símptomes no va ser el meteorit, sinó precisament la sorpresa de l’impressionant impacte. «Van ser informacions exagerades», li va dir a l’agència Reuters Peter Schultz, professor de ciències geològiques en la Universitat Brown. «Tan sols estaven sorpresos», va concloure el científic.
Reuters i BBC Wolrd